Cistoderma
El cistoderma pertany a bolets comestibles condicionalment, no es consumeix a causa del mal gust. A continuació, llegiu la descripció dels dos representants dels fongs: el cistoderma amantí i el cistoderma olorós.
Cistoderma amià
Categoria: comestible.
Barret (diàmetre 2-7 cm): vermell, marró o groguenc, amb un tubercle central i sovint amb les restes del llençol. En els bolets joves, té la forma de campana, amb el temps es torna gairebé plana o lleugerament convexa, amb arrugues o petits plecs. Els talls solen estar doblegats cap a l'interior.
Cota (alçada 3-10 cm): molt llis, de color blanc, amb tapers de baix a dalt, té la forma d’un cilindre. Normalment sense un anell del llençol.
Registres: ben lligat a la cama.
En els bolets joves, els ceps es tornen cremosos o marrons clars amb el pas del temps.
Polpa: molt prim i fràgil, generalment groc pàl·lid o blanc. Per tallar o trencar, fa olor de motlle.
Dobles: estan absents.
El cistoderma amiant creix des de principis d’agost fins a mitjans d’octubre en països temperats de l’hemisferi nord.
On puc trobar: generalment en boscos de coníferes, menys sovint en plantacions mixtes o amb falgueres, en clarianes o en parcs.
Menjar: no s'utilitza, ja que té una palatabilitat molt baixa i una olor desagradable.
Aplicació en medicina tradicional (dades no confirmades i no aprovades proves clíniques!): com a eina per al tractament i la prevenció de la gastritis.
Cistoderma osteriosa (Cystoderma carcharias)
Categoria: comestible.
Barret (diàmetre 3-8 cm): generalment de color gris, groc brut o rosat, amb un gran tubercle central i arestes franges, que solen ser molt més clares que el centre. En els bolets joves, sembla una bola o un con, en d'altres és més obert. Sec al tacte.
Cota (alçada 3-11 cm): molt llis, de color blanc, amb tapers de baix a dalt, de forma cilíndrica, amb un anell central de color gris o rosat.
Registres: creixen fermament fins a la cama. Els bolets blancs dels bolets joves s’enfosqueixen amb l’edat.
Polpa: de color molt fràgil, blanc o rosat.
El nom de cistoderma prové del grec "agut", "aspre" o "empinat".
Dobles: espècies relacionades de cistodermes petits, però, solen ser més grogues.
Quan creix: des de mitjan agost fins a principis de novembre a països temperats d'Euràsia i Amèrica del Nord.
On puc trobar: El cistoderma amiant es troba als boscos de coníferes amb sòls calcaris, generalment en molsa prop de pins.
Menjar: pràcticament no s’utilitza a causa de pocs coneixements.
Aplicació en medicina tradicional: no s’aplica
Altres noms: el cistoderma és dur, el paraigua amb olor.
