Noms de bolets per ordre alfabètic: A B Dins G D I F 3 I A L M N Oh! Pàg Pàg Amb T X Ts H W

Bolet de volvarilla i la seva foto espècie: bell i mucós cap

Volvarilla és un bolet del gènere Plyuteeva, que viu en residus de fusta i en sòls rics en humus. A causa del seu aspecte sense pretensions i del seu gust sense expressar, aquest bolet no és popular. No obstant això, la volvarilla és comestible i es pot menjar, però, després d'ebullició prèvia.

A continuació, rebreu informació sobre els tipus més habituals d’aquest fong: volvarielle bonica i sedosa. Obteniu més informació sobre el doble, l’halo de distribució i aplicació. També destaquen fotografies de volvariels al cap sedós i mucós.

Bonica volvarilla (cap mucós)

Categoria: comestible condicionalment.

El bolet de volvarilla (el cap mucós) és el representant més gran d'aquest tipus.

Barret Volvariella gloiocephala (diàmetre 6-17 cm): blanc o grisenc, menys sovint marronós. En els bolets joves té la forma d’un petit ou de pollastre, a la resta: una campana amb les vores fortament rebaixades i un tubercle al centre. Sec i vellutat al tacte, en temps humit i cobert de moc enganxós.

Bonica cama volvarilla (alçada 4-22 cm): generalment de color blanc grisós o groc brut, sòlid, sense anell.

Té la forma d’un cilindre, i a la base hi ha un tubercle. El bolet jove es fa sentir al tacte, amb el temps es torna suau.

Registres: rosat o marró clar, freqüent i ample, arrodonit.

Polpa: blanc i molt fluix, sense una olor pronunciada.

Volvarella dobla: flotador gris (Amanita vaginata) i volar blanc agàric. D’un flotador gris, la volvarilla es distingeix per un barret grisenc i plaques rosades saturades. I gairebé tots els agarics de mosca tenen un anell a la cama.

Quan creix: des de mitjan juliol fins gairebé finals d’octubre a la zona temperada del continent euroasiàtic i a l’Extrem Orient.

On puc trobar: sobre escombraries i calabars, escorça podrida o en fenc fresc.

Menjar: després de 10-15 minuts d'ebullició. Es considera condicionalment un fong comestible; no interessa la cuina.

Aplicació en medicina tradicional: no s’aplica

Altres noms: volvarilla mucosa, volvarilla cap mucosa, volvariella cap viscosa, volvolla cap mucosa.

Bolet de volvarilla sedosa

Categoria: comestible condicionalment.

Barret de volvarilla silvariana (Volvariella bombycina) (diàmetre 6-22 cm): fibrós, blanc o groguenc, en forma de con o campana, de vegades amb tubercles a tota la superfície. Al tacte sedós.

Cota (alçada 6-16 cm): blancs, cilíndrics, amb tapes de baix cap a baix. Molt dens, fibrós, amb un tubercle petit a la base.

Registres: freqüent i solt, blanc o lleugerament groguenc.

Polpa: carnós, blanc en bolets joves, groguenc en vells. Sense olor especial al lloc del tall o del trencament.

Silvariana dobla: flotador blanc (Amanitopsis alba), però no creix als arbres.

Quan creix: des de principis de juliol fins a finals de setembre a la part nord del continent euroasiàtic.

On puc trobar: als boscos caducifolis, als arbres afeblits, sovint al costat dels oms, les til·les, les amelles i els pollancres.

Menjar: tot i que s’aplica per als bolets comestibles condicionalment, es pot consumir fresc o en vinagre.

Aplicació en medicina tradicional: no s’aplica

Altres noms: volvarella bombicin.

Comentaris:
Afegeix un comentari:

El vostre correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

Bolets comestibles

Plats

Llibre de referència