Tacat i Matsutake

El pegat tacat es considera un bolet verinós de baixa toxicitat. Aquest cos fructífer, també anomenat fila arruïnada, és la causa de la intoxicació gastrointestinal. Per tant, cal saber com és el bolet per no confondre'l amb un aspecte comestible i no posar-lo a un cistell.

El rowan està encallat, és també una matsutake: una espècie comestible i rara de cossos fructífers, molt apreciada a l’Extrem Orient. És un deliciós bolet molt utilitzat en arts culinàries de Corea, Xina, Japó i Amèrica del Nord. Té un sabor exquisit i una delicada aroma de pi.

Ryadovka tacat: foto, descripció i distribució

Us suggerim que us familiariu amb la descripció detallada del rem remat.

Nom llatí: Tricholoma pessundatum.

Família: Ordinària (tricoloma).

Sinònims: el rowan és destruït, la fila ondulada, la fila tacada, Gyrophila pessundata.

Barret: semiesfèric o convex, de 4-15 cm de diàmetre. Amb l’edat, el barret s’alinea, esdevenint pla, de vegades hi ha una lleugera depressió al centre. La superfície és llisa, de color marró vermell o groc-marró, amb un cantell més acurat. Amb una major humitat, la tapa del cos fructífer es torna mucosa.

Cama: 3-6 cm d’alçada i fins a 2 cm de gruix, cilíndric, lleugerament expandit cap a baix, llis, fibrós, de vegades buit. A la part superior, es veu clarament una zona de llum pàl·lida que es torna marró a la part inferior de la cama.

Polpa: sovint de color blanc, de vegades hi ha una tonalitat marró clar. El sabor i l’olor són polsosos, però poc pronunciats, lleugerament amargs.

Registres: freqüent, adherent al pedicle o dentada. Blanquinós a edat jove i groguenc en exemplars més vells. A més dels registres principals, el peix filat tacat també té diversos registres.

Edibilitat: bolet verinós.

Us oferim que vegeu una foto de rem tacada feta en un bosc de pins:

Similituds i diferències: es pot confondre aquest tipus de fruita amb la filera del pollancre, un tipus de bolets comestible. Aquest últim es caracteritza per una superfície llisa del tap, que també té la forma correcta. A més, el pollancre d'àlber gairebé mai es produeix en boscos caducifolis i coníferes.

Distribució: creix en grups de boscos mixtos i de coníferes a tot Europa i Amèrica Central. El període de fructificació de setembre a octubre, de vegades captura novembre, si el clima és favorable.

Sabata rowovka: foto, descripció i aplicació

El nom "Matsutake" en japonès significa "bolet de pi". Va ser batejat per les corresponents condicions de vida característiques. Així, el bolet, Matsutake, creix exclusivament en boscos de pi i pins.

Nom llatí: Tricholoma caligatum.

Família: Ordinària.

Sinònims: Matsutake, bolet de pi, banyes de pi.

Barret: d'ample, de 6-20 cm de diàmetre, gruixut i carnós. Semicircular, amb l'edat es torna plana-convexa amb un tubercle al centre. El color varia des del castanyer gris al marró castanyer. La superfície del casquet està coberta amb petites escates sedoses, que es troben en un fons més clar. Les vores sovint s’esquerden, i per tant es pot veure carn blanca.

Cama: d’alçada, pot arribar a fer 20 cm de gruix: fins a 2,5 cm, lleugerament eixamplat, sovint inclinat, caient prop del terra, tot i que es manté fermament a l’arrel. La part superior de la cama del bolet és blanca i blanca, després hi ha una falda anellada. A sota de l’anell, la cama està de color marró i apareixen taques blanques.

Polpa: blanc, dens, té una lleugera olor a canyella.

Registres: lleuger, freqüent, enganxat a la cama. Els exemplars joves tenen una pel·lícula protectora sota la qual s’amaguen les plaques.

Aplicació: té bon gust, és apreciat en la cuina japonesa, xinesa i coreana. Després del tractament tèrmic, queda un agradable regust dolç. Es fa fregir, bullir, escabetxat i també salat. La composició de la fila de matsutake conté un antibiòtic especial que té una propietat antitumoral.

Edibilitat: bolet comestible, tot i que poc conegut, però ideal per a diversos mètodes de processament.

Distribució: territori de l’Europa de l’Est i l’Oest, Canadà, Estats Units, Japó, Xina i Corea. A Rússia, Shod Ryadovka es troba principalment a l'est de Sibèria, els Urals, així com als territoris de Primorsky i Khabarovsk. El bolet creix en grans colònies, formant els anomenats "cercles de bruixes". El peduncle s’assenta profundament al sòl, amagat sota una capa d’agulles i fulles caigudes. Prefereix els boscos de pi i de roure de pi, donen fruita tota la tardor. El fong tolera bé les gelades petites i, en condicions favorables, la seva recol·lecció continua fins al mes de novembre.

També oferim més claredat per veure una foto de rem de shod: