Dubovik: tipus de bolets: comuns i tacats
El bolet de roure, sovint conegut com el dupe, com el seu nom indica, creix en boscos caducifolis, principalment en rouredes. Podeu conèixer el que sembla un bolet de roure, recordant el bolet preferit de tothom. En molts sentits, aquests regals del bosc són d’aspecte similar, però, per descomptat, hi ha diverses diferències.
En aquesta pàgina podeu familiaritzar-vos amb la foto i descripció del bolet de l’alzina, aprendre sobre l’halo de la seva distribució i aplicació. També rebreu informació sobre els tipus de rouredes més comuns: corrents i tacades.
Continguts
Com és el que sembla una roureda: foto d’un bolet comestible
Categoria: comestible.
Barret d’una alzina ordinària (Boletus luridus) (diàmetre 6-22 cm): de marró a oliva clara; en bolets vells es pot enfosquir fins a marró negre. En prémer, de vegades romanen taques fosques. Sol tenir forma d’hemisferi, ocasionalment es pot estendre pràcticament. És vellutat al tacte, enganxós i relliscós en temps humit o després de la pluja.
Fixeu-vos en la cama d’una alzina ordinària: la seva alçada és de 5 a 17 cm, el més sovint és de color vermell, taronja fosc o marró, a la base pot haver-hi petites taques verdoses. Té la forma d’un pal, un característic espessiment dels tuberots i un patró de malla al llarg de tota la longitud. Capa tubular: amb porus rodons i molt petits de color vermell, que es tornen blaus amb una lleugera pressió.
Polpa: de color groc, en un tall i en interactuar amb l'aire es torna blau. No té un sabor i olor pronunciats.
Dobles: estan absents.
Quan creix: des de finals de maig fins a principis de setembre al Caucas, Sibèria i l’Extrem Orient. Tot i que és un bolet molt amant de la calor, es pot trobar a la regió de Leningrad.
Aplicació en medicina tradicional: no s’aplica, però els científics han après a extreure l’antibiòtic boletol d’una alzina ordinària.
Important! L’ús d’una alzina ordinària alhora amb l’alcohol pot provocar problemes del tracte gastrointestinal.
On puc trobar: en sòls de pedra calcària al costat de bedoll i roure en zones del bosc ben escalfades i assolellades.
Menjar: en forma seca o adobada, prèviament a remull i ebullició prèvia, a més, s'ha de drenar l'aigua diverses vegades. Tot i que la concentració de substàncies tòxiques en una roureda ordinària és molt reduïda i, a més, es destrueixen durant la cocció, encara que un tractament de calor curt pot comportar un trastorn alimentari greu. Si afegiu una mica d’àcid cítric al flascó durant l’escabetx, el bolet conservarà el color clar de la polpa i no el canviarà a color lila o morat.
Altres noms: roure marró d’oliva, dupe, vol marró brut.
Roure de bolets comestibles emmotllat i la seva foto
Categoria: comestible condicionalment.
Tapa de roure tacat comestible (Boletus erythropus) (diàmetre 7-22 cm): marró fosc, castanyer, marró negre, sensiblement s’enfosqueix fins i tot amb una pressió moderada. Té forma d’hemisferi o forma de coixí. Al tacte vellutat.
Cota (alçada 7-16 cm): generalment de color groc vermell, sovint amb punt o malla. Gruixos, cilíndrics o en forma de barril, de baix cap a baix.
Capa tubular: amb tubs de color groc o taronja arrodonits. S'enfosqueix notablement quan es prem.
Mereix especial atenció la carn del roure tacat la foto mostra que és de color groc brillant o taronja, canvia de color en el tall i, en interaccionar amb l'aire, es torna blava o blava. No té un sabor i aroma pronunciats.
Dobles: verinós bolet satànic (Boletus satanas)la carn del tall primer es torna vermella i només després es torna blava. Boletus groc (Boletus junquilleus), que només creix a Europa occidental i té unes potes de color groc. L’alzina molt rara Kele (Boletus queletii), com l’alzinar castanyer (Boletus luridus), creix exclusivament en sòls calcaris.
Quan creix: des de mitjan maig fins a principis d'octubre al Caucas, l'est de Sibèria, l'Extrem Orient i la part europea de Rússia. Es troba comunament a la regió de Leningrad.
On puc trobar: en sòls àcids o pantanosos de boscos caducifolis i coníferes, la majoria de vegades als avets, roures i avets.
Menjar: en forma marinada, amb ebullició prèvia durant 10-15 minuts, també es pot assecar.
Aplicació en medicina tradicional: no s’aplica
Altres noms: poddubovikovy boletus, roure granatifoot, granipod boletus, peu de peu vermell, contusió.